Aquesta és la realitat de les comarques mineres de León, on després de 18 jornades consecutives de vaga segueixen sense veure al govern pronunciar-se al respecte. Les retallades que el sector miner a d'afrontar segons lo planificat són d'un 60%, el que farà que la situació siga insostenible per a la majoria de les families d'aquesta regió.
Els obrers d'aquest sector no estan disposats a quedar-se sense treball i planten cara a aquestes decisions polítiques que només pretenen fer-lis responsables de la crisi. Aquesta gent està donant un clar exemple d'unitat i lluita treballadora mentre la policia es dedica a reprimir el seu dret a vaga i reivindicació de drets fonamentals com és el dret a un treball digne.
Com sempre la policia, els anti-disturbis, aquests gossos que no tenen cap; que és el que fan? El que fan és no solidaritzar-se amb els treballadors, actuar per pura ordre, sense pensar que aquesta gent pot pedre-ho tot. A ells lis és indiferent, el seu treball és desmantellar protestes siguen del tipus que siguen, tenen ordre de no utilitzar el cap ni els sentiments, tenen ordre de reprimir sense mirar (i sense pietat).
Són els gossos de presa dels de dalt, són la escòria més gran i indesitjada que pot passejar a hores d'ara per eixes comarques. Són la violència desmesurada dels interessos dels rics i multinacionals. Per a nosaltres, amb eixa descripció, millor que desapareguen.
A vegades ens preguntem: "en que estaran pensant quan comencen a carregar contra treballadors o estudiants?"; doncs res, han segut entrenats per estar cerebral-ment per davall dels animals...
Solidaritat amb les comarques mineres i amb tots els seus treballadors, el dilluns mobilitzacions arreu l'estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada