Després de dessolar tot el descampat, la polèmica estava als dos arbres que van resistir a les màquines d'arrasar. Aquests arbres eren dos pins centenaris que "Amics de les Muntanyes" ja va considerar com a importants, mostrant-se en contra de que finalment foren talats.
Bé, doncs finalment han segut talats, els polítics han deixat que es talen perquè els dos pins no tenien les característiques tècniques per ser conservats (350 anys, 30 metres d'altura, 6 de perímetre i 25 de diàmetre).
A Ibi ja tenim una urbanització inacavada, abandonada, sense cap casa, inútil, inservible (i tots els sinònims que desitgeu), és l'Alamí.
Ara n'estem fent un altra. La primera qüestió que em va al cap... Per què?
A més també qüestionem si era necessari talar els dos grans pins que hi quedaven a aquesta nova?
Per no tindre 350 anys i 30 metros d'altura no feien falta, no servien?
No tenim dret (o no tenen dret els polítics) a arrasar la natura d'aquesta manera; està clar que hi ha que expandir-se i construir, però realment, com de falta feia esta nova urbanització quan em tenim al poble una buida i enorme?
Maite, ens quedarem sense terme! Pròxima urbanització a les escarpades Revoltes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada