dimarts, 18 de febrer de 2014

CIMENT A LA PLATJA DE L'AHUIR DE GANDIA

L’Ahuir de Gandia és una marjal verge de 2km2, un dels pocs espais naturals de costa que quedava sense soterrar pel ciment dels polítics i l'especulació immobiliària.

Els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2. S’interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s’escuden en la crisi.

Diu que ha de recuperar el temps perdut per a urbanitzar completament el que anomena “la franja urbanitzable més gran del litoral mediterrani”. Diu que l’Ahuir no és del samaruc, sinó de la ciutadania de Gandia. Per a ell, això significa el mateix que “recollir el guant” de la patronal FAES (Federació d’associacions d’empresa de la Safor), qui ha reclamat que “s’òbriga el meló” de l’Ahuir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada