El passat diumenge va tindre lloc la IX Marxa per la Desmilitarització de la serra d’Aitana, amb la qual s’ha reivindicat, un a any més, la desmilitarització de la serra i la seua protecció ambiental.
En la Marxa van participar prop de 70 persones que, gaudint d’un matí primaveral, però fresc i ventós, van recórrer els quilòmetres de carretera que hi ha entre el Safari-Parc d’Aitana i l’accés a la pista que condueix al cim de la serra, bloquejada per un gran desplegament de la Guàrdia Civil.
En aquest punt es va llegir el manifest d’enguany: un ampli repàs per les realitats militaristes creixents que envolten i enfanguen la nostra societat, des de la despesa militar fins a la guerra d’Afganistan, passant per la introducció d’Espanya en el sinistre escut antimíssils. El manifest finalitzava reivindicant la completa desmilitarització d’Aitana i animant la societat a assumir els valors de la pau, l’antimilitarisme i el compromís mediambiental.
A continuació, el company de Tortuga conegut com a "Capitán España" va llegir una divertida auca que narrava la història de la militarització i desmilitarització d’Aitana, recordant l’acció antimilitarista de 2008 en què un grup d’activistes van traspassar la doble valla per posar la bandera de la pau en el vèrtex geodèsic de la serra, en plena instal•lació militar i a uns pocs metres del radar.
Després va tindre lloc la part lúdica i muntanyera del dia: bona part dels participants van pujar a la part alta de la serra passant per la font de Forata, el pas de la Rabosa i els avencs de Partagat, mentre que un altre grup, amb algunes xiquetes i xiquets, es va quedar passant el dia prop de la font del Arbre.
MANIFEST PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA SERRA D’AITANA (Serra d’Aitana, 20 de maig de 2012)
"De nou ens trobem davant de la barrera que tanca l’accés a les instal•lacions militars que embruten —en tots els sentits— el cim de la serra d’Aitana. Som pacifistes i antimilitaristes, vinguts des de diverses comarques del sud del País Valencià, per demanar una volta més la desmilitarització d’Aitana, una serra que allotja al seu cim una estació radar i de comunicacions que és una peça més de l’engranatge militar al servei de l’OTAN, i que té la funció de guiar les seues missions cap a l’Orient Mitjà i bona part del Magreb.
Enguany, en plena situació de crisi del sistema capitalista, que ha abocat bona part de la població a una situació de pobresa i de risc d’exclusió social, potser es fa encara més evident que la funció de l’exèrcit i de tota la parafernàlia que l’envolta no és defensar-nos de les agressions que patim; la seua finalitat és, com sempre ho ha sigut, apuntalar el sistema i, si arribara el cas, reprimir la contestació social a les retallades que afecten els drets socials i les llibertats de la immensa majoria de la població.
L’exèrcit espanyol continua participant en el que anomenen "missions": actualment destaca per la seua crueltat la guerra d’Afganistan, en la qual tropes espanyoles combaten enmig del més gran dels secrets al servei de les estratègies i interessos dels Estats Units, i la missió naval a l’Índic, consagrada, amb l’excusa de combatre la pirateria, a afavorir l’espoli pesquer espanyol a gran escala en les incontrolades aigües d’aquell oceà.
Una novetat d’enguany és la presència espanyola en l’anomenat “Escut antimíssils”. Si va ser el govern del PSOE, en els últims esbufecs de la seua gestió, qui va negociar que el territori espanyol, com en els temps durs del franquisme, es posara als peus de l’estratègia militar nord-americana, en aquesta nova bogeria nuclear, que ressuscita els pitjors temors de la guerra freda, el nou executiu del PP s’ha afanyat a corroborar l’acord i a oferir encara major col•laboració.
Pel que fa a la despesa militar, aquesta puja o es manté incòlume respecte a les retallades realitzades en altres partides, tot i la propaganda dels successius governs i de les mil i una trampes comptables que utilitzen. Enguany s’ha conegut a més el colossal i impagable deute que l’estat manté amb la indústria armamentista, la qual l’ha hipotecat per a unes quantes dècades. A pesar d’això, segueixen comprant més i més armament, la majoria completament innecessari fins i tot per a les necessitats bèl•liques actuals i futures de l’exèrcit espanyol.
Tampoc els comptes del Ministeri d’Interior han notat a penes les polítiques d’austeritat. A pesar de la fi de l’activitat armada d’ETA, les partides destinades a policia i seguretat continuen incrementant-se. Mentrestant, a un cap de la policia se li va escapar que les persones que eixien als carrers a lluitar per defensar els seus drets i les seues llibertats eren "l’enemic". I així, estem assistint a un increment brutal de la política repressiva, amb l’intent de criminalitzar tot tipus de resposta social, fins i tot amb la pretensió de considerar tota forma de resistència, fins i tot la passiva, "delicte d’atemptat a l’autoritat". I, si així no aconsegueixen aturar una resistència social que es preveu que anirà en ascens, sempre els quedarà l’exèrcit.
La nostra vertadera defensa i seguretat no passa per amenaçar altres països, ni per criminalitzar la població. En lloc d’alimentar les guerres, el que necessitem és defensar-nos de les injustícies, defensar-nos de les retallades, defensar-nos dels atacs als drets laborals, defensar-nos de la destrucció de la natura, defensar-nos de les discriminacions de tota classe...
Per estar segurs i segures, el que necessitem és construir un món just i en pau, un model econòmic que tinga com a finalitat satisfer les necessitats reals de tots els habitants del planeta, una societat en la qual les persones siguem les autèntiques protagonistes de les qüestions que ens afecten.
PER UNA SERRA D’AITANA SENSE INSTAL•LACIONS MILITARS: NI UN PAM DE SERRA PER A LA GUERRA!
PER LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL DE LA SERRA D’AITANA I DE LES VALLS QUE L’ENVOLTEN
PER UN MÓN JUST, SENSE GUERRES I SENSE EXÈRCITS"
